Internet

Qui el va inventar:

Internet no ho va inventar una sola persona, sinó que van ser diverses:

- Tim Berners-Lee: Va ser qui va especificar l'aplicabilitat tecnològica i la construcció lingüística del llenguatge HTML mentre treballava al CERN.

- Leonard Kleinrock: Va ser el primer a escriure un document sobre la idea de la commutació de paquets que és essencial perquè intenti funcionar.

- Robert Kahn i Vint Cerf: Van inventar el Protocol de control de transmissió, que mou les dades a l'Internet modern, 1972 i 1973.

Tim Berners-Lee

Leonard Kleinrock

Robert Kahn

Vint Cerf

Quan es va inventar?

L’Internet va ser inventat el 29 d’octubre de l’any 1969.

Era la guerra freda, era un moment àlgid de l’engineria espacial, hi havia una batalla per ser els primers en dominar l’espai entre l’antiga URSS i els EEUU. Arrel d’això els EEUU van voler crear una xarxa en que no hi hagués un ordinador central ja que si aquest era atacat tota la xarxa deixava de funcionar, van crear la xarxa descentralitzada.

L’any 1969 el govern dels Estats Units, mitjançant l'Advanced Research Projects Agency (ARPA) del Departament de Defensa dels Estats Units, van desenvolupar una xarxa descentralitzada, l’ARPAnet.

ARPAnet connectava diferents centres de recerca finançats pel Departament de Defensa dels Estats Units perquè estiguessin assabentats dels projectes dels altres i poguessin aprofitar els avanços conjuntament. ARPAnet va seguir evolucionant, als anys 70, la utilitat militar d’Internet va fer que es creés una xarxa especial anomenada MILNET.

Per evitar que una sola empresa controlés l’Internet, es va crear un sistema obert i senzill. ARPAnet va ser un èxit gràcies a que, l’any 1974, Robert Kahn i Vinton Cerf va crear l’eficient protocol universal de comunicacions, el TCP (Transmission Control Protocol). L’ any 1982 es va transformar en TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol) que permetia l’interconnectivitat entre xarxes diferents. Aquest es va incorporar el sistema UNIX, un llenguatge de programació estès per arreu del món, això va permetre que qualsevol ordinador de tot el món tingués Internet al seu abast.

L’any 1986 el govern dels EEUU va decidir crear la NFSnet (Nacional Science Foundation net) que connectava les universitats i els centres de recerca d’Estats Units.

ARPAnet va desaparèixer al 1990, va ser substituïda per NREN (National Research and Education Network). Aquesta ja la podem considerar com el nucli d’Internet tal i com la coneixem actualment, ja que Internet va formar-se amb la NREN i totes les xarxes que van començar a connectar-s’hi.

El mateix any, al CERN de Ginebra, un grup de físics encapçalat per Tim Berners-Lee va crear el llenguatge HTML. L’any 1993 el mateix equip va construir el primer client web anomenat World Wide Web (WWW) i el primer servidor web.

Descripció:

Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors per la qual cosa es podria definir com una xarxa global en la qual es conjunten totes les xarxes que utilitzen protocols TCP (protocol de control de transmissió) i IP (Internet Protocol) i que són compatibles entre sí.

Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador, un telèfon mòbil o bé consoles.

A diferència del que sol pensar-se, Internet i la World Wide Web (WWW) no són sinònims, sinó que la WWW és un dels serveis que utilitza Internet com a mitjà de transmissió, i dels que ha tingut més èxit.

L'Internet s'ha convertit en una eina important en la nostra societat pel fet que ens permet la comunicació, la recerca i la transferència d'informació eliminant les barreres del temps i l'espai, i sense requeriments tecnològics, ni econòmics relatius. Avui dia, hi ha més de milers de milions d'ordinadors connectades a aquesta xarxa i aquesta xifra seguirà en augment.

Quines necessitats cobreix l'Internet?

Internet cobreix moltes necessitats i algunes d’elles són:

Et pots comunicar fàcilment, fins i tot amb gent d’altres països.
Pots trobar feina més fàcilment.
Et pots matricular a universitats o escoles.
Pots comprar pisos o cases de manera més ràpida i fàcil.
Pots trobar informació de manera més senzilla i ràpida.
Podem mirar vídeos, sèries o pel·lícules.
Podem aprendre idiomes, mitjançant escoles online, pàgines webs...
Podem escoltar música de forma més fàcil.
Es pot treballar des de casa, sense necessitat d’anar al lloc de treball.
Podem jugar a jocs, mitjançant pàgines webs o apps.
Es pot llegir llibres sense pagar, és a dir, en pdf o amb altres formats.
Es pot ensenyar d’una manera més creativa i novedosa gràcies a Internet.
Es poden fer tràmits a través de la xarxa sense la necessitat de fer cues interminables, perdre temps o realitzar llargs viatges fins a les oficines d'atenció.
Es pot comprar roba o productes diversos per Internet (compra online).
Pots guanyar diners.
Es pot intercanviar informació amb diferents grups de persones; i permet intercanviar arxius i fotografies fàcilment.
Permet divertir-se amb els jocs que ofereix l’Internet i desenvolupa la capacitat de resposta i prendre decisions.

Com funciona?

La informació enviada es transforma en molècules que es divideixen quan surten del dispositiu i que abans d'arribar al seu destí final es tornen a transformar en una sola molècula, formant així una imatge, tenint així cada molècula una informació fonamental per crear la imatge, aquests viatgen per diversos llocs fins a transformar-se en una sola. L'internet és obert i desneutralizat, la seva intel·ligència viu a la frontera, és a dir, ningú el controla i per això funciona, quan tots cooperem, la informació viatja gràcies a que diverses companyies fan connexions privades, per intercanviar dades, passant aquesta per punts de interconnexió, que és un lloc on les companyies estan, per interconnectar la seva tecnologia, això beneficia a gairebé tots els que depenen de interconnexió, ja que si estem tots connectats redueix les seves despeses i el tràfic flueix millor, i és comú que es venguin trànsit, però es van adonar que si es trobaven en un punt seria més fàcil i van decidir fer-ho així.

Tipus d'Internet

Els models de connexions d’Internet que hi ha en el mercat:

Analògica (Dial Up): és lenta, però, econòmica. És el model de connexió d’Internet més antic.

Funciona amb un Módem (un aparell electrònic capaç de convertir un senyal digital en un altre senyal analògic que pugui ser transmès per un canal) que es connecta en una línia telefònica. Amb el número de telèfon, l’ordinador rep el proveïdor per mitjà del qual es connecta a Internet i les senyals rebudes per l’ordinador es converteixen en senyals digitals.

RDSI (Red Digital de Serveis Integrats o ISDN (Integrated Services Digital Network): utilitzada per la comunicació internacional permeten l'enviament de dades, veu i vídeos, per mitjà d'una línia digital telefònica.

Un dels seus inconvenients, és que requereix un cablejat especial.

ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line): combina els avantatges de la XDSI i dial UP.

Les dades es transmeten de forma asimètrica, aprofitant millor l'ample de banda disponible i permet fer ús del telèfon i Internet simultàniament i és més veloç que les anteriors.

Internet Inalámbric: Per mitjà d'antenes i nodes s'enllacen, i es transmeten les dades per ones de ràdio.

Això requereix equips diferents i de major complexitat que en els serveis per cable.

Sol ser utilitzat per a zones on no arriben xarxes de cablejat. En aquest punt també es relaciona al WiFi, que permet connectar-nos a una xarxa WLAN, és a dir, una xarxa d'accés sense fil amb diversos dispositius mòbils.

Internet Satelital: Té un elevat cost i baixa velocitat.

Per això, calen antenes parabòliques que solen tenir cost elevat. Se sol utilitzar per a llocs remots on no hi ha cablejat ni possibilitat de connectar-se per antena sense fils.

Internet por Telefonia Mòbil: Es destaquen 3 tipus. En tots els casos s'utilitza la xarxa SIM, dels xips dels mòbils.

PLC (Power Line Communications): La transmissió es realitza per línies elèctriques. Aquest mètode permet utilitzar la mateixa connexió elèctrica d'un lloc per a la transmissió de dades.